Glossari del paper i l’ecoedició
18 de maig del 2010
Aquest glossari, escrit per Jordi Bigues am diferents aportacions, procedeix de diferents fonts, entre d’altres de Stora Enso, el dossier El Paper de Museu Molí Paperer de Capellades. Per a consultes d’altres glossaris… poden consultar el de l’Institut Paperer Espanyol http://www.ipe.es/glosario/lista_glosario.asp
Versió abril del 2010. S’accepten tots els comentaris, esmenes i aportacions
ACV. Anàlisi del Cicle de vida, és a dir l’anàlisi dels impactes centrals i col·laterals d’un bé o servei calculat des de el bressol fins la sepultura. L’objectiu és considerar els consums ocults i reduir l’impacte mitjançant l’ecoeficiència. És important destacar els límits del què s’analitza: Cradle to cradle, del bressol al bressol; Cradle to Gate, del bressol a la porta; Gate to gate, de porta a porta.
Additiu del paper. Productes que s’afegeixen, en petites quantitats, durant el procés de fabricació del paper per tal de conferir-li certes característiques.
Allisat. Operació que permet eliminar la rugositat superficial del paper mitjançant pressió.
AOX. Paràmetre de contaminació d’aigües residuals papereres que mesura la quantitat dels compostos orgànics de clor o d’altres halogenats invisibles.
Arbre caducifoli. Arbre de fulla caduca, també anomenat frondosa, que aporta a la indústria del paperera fibres curtes.
ATFS. Sistema de certificacions de la gestió de plantacions dels Estats Units de Nord-Amèrica (American Tree Farm System).
Biomassa. Matèria orgànica com la fusta i residus de tala forestal i plantes que poden ser usades com combustible per a generar electricitat.
Biocombustibles. Combustibles sòlids, líquids o gasosos obtinguts de primeres matèries renovables com l’escorça, els residus forestals o d’altres materials de plantes. També s’anomenen agro combustibles quan procedeixen de conreus.
Blanqueig. Eliminació o eliminació del color dels components d’una pasta amb l’objectiu de millorar-ne la blancor mitjançant productes oxidants. Veure Clor. El Grau de blancor és la reflectància d’una pasta o paper mesurada en condicions normalitzades. El grau de blanqueig està sotmès a unes normes tècniques, la ISO 2470 o la CIE120.
BOD. Demanda Biològica d’Oxigen (BOD, en sigles angleses). És una mesura de la quantitat d’oxigen consumida per organismes vius al descompondre’s matèria orgànica aportada a un afluent, durant un temps determinat. És un dels impactes al medi fluvial de la indústria del paper.
Bookcrossing. Sistema de registre i distribució lliure de llibres tot abandonant-los per que d’altres en puguin gaudir, amb un registre previ que permet incloure’l a un reclam a la portada del llibre i seguir per internet els desplaçaments del llibre.
Cadena de custòdia. Sistemes certificats utilitzats per garantir que la fusta i els productes de paper i cartró procedeixen de boscos certificats. Estan auditades pels sistemes de certificació que concedeixen l’ús dels distintius i etiquetes corresponents.
Càrrega. Material insoluble de procedència natural o artificial, generalment blanc incorporat a la pasta durant la fabricació del paper.
Cel·lulosa. La cel·lulosa és un polisacàrid d’elevat pes molecular que constitueix el component principal de les parets cel·lulars de les plantes superiors. La cel·lulosa mecànica és la procedent de moldre fusta o chip, mitjançant un procés mecànic. La cel·lulosa química es la procedent de la cocció de substàncies químiques per dissoldre la Lignina, el pegament natural de la fusta, per alliberar les fibres de cel·lulosa.
Centrifugació. Procés mecànic que consisteix en separar les fibres de l’aigua mitjançant la força centrífuga.
Certificació forestal. Els sistemes de certificació forestal són la voluntat de garantir que els productes forestals procedeixen de boscos o plantacions gestionades sota criteris de sostenibilitat ecològica, social i econòmica. Hi ha diferents sistemes de certificació. Per un costat, el FSC, amb el suport de les organitzacions ecològiques i socials i, per l’altre, la resposta de la indústria forestal i del paper a la mateixa. PEFC. CERFLOR. CSA. SFI.
CERFLOR. Sistema Brasiler de Certificació Forestal avalat pel PEFC.
CIRCO. Calcular, Informar, Reduir, Compensar i Optimitzar. És un procés d’acció ambiental que té una jerarquia de prioritats i consecutivitats. Es pot resumir en el CRC, però la voluntat de transparència informativa i optimització són consubstancials.
Clor. Element químic no metàl·lic del grup dels halògens; gas diatòmic de fórmula Cl2, d’alt poder oxidant, que s’utilitza en el blanqueig de pastes. L’Ozó, l’O3 és un producte químic oxidat que s’utilitza com a substitut del clor en una seqüència de blanqueig de les pastes. El Peròxid d’hidrogen H2O2 és un producte químic que presenta propietats oxidants utilitzat per blanquejar pastes.
A hores d’ara, el blanqueig de la pasta de paper amb clor elemental ja està prohibit a la Unió Europea. En aquest moment hi ha dues denominacions per als dos tipus de processos industrials de blanqueig de la pasta. Un es fa amb diòxid de clor, és a dir, lliure de clor elemental. Per identificar-lo es fan servir les sigles ECF procedents de la denominació anglesa, Elemental Chlorine Free. La tecnologia que ha substituït totalment el clor, el paper totalment lliure de clor, usa les sigles TCF, procedents de la denominació anglesa Totally Chlorine Free. La tecnologia de blanqueig TCF, totalment lliure de clor, és la més avançada i la preferible des del punt de vista ambiental. Mencionar que el paper «és lliure de clor» no clarifica quina de les dues tecnologies s’ha fet servir.
Cocció. Tractament de la pasta amb aigua, productes químics i calor amb un Digestor, reactor amb el que s’efectua la cocció a pressió i temperatura de les fibres.
Cogeneració d’energia. Generació simultània de energia elèctrica i energia tèrmica utilitzant un únic combustible.
Cola. Encolat. Substància resistent a l’aigua natural o sintètica utilitzada en l’encolat del paper.
Colorant. Producte natural o químic que s’afegeix a la massa de la pasta o bé en superfície i que, generalment, necessita d’un fixador per donar color al paper.
Conífera. Arbre de fulla perenne, també denominat resinós que aporta a la indústria paperera fibres llargues.
CO2. Diòxid de carboni. Gas amb Efecte d’Hiverancle. És el termòmetre del nostre temps i, per tant, no és un diagnòstic sinó una prova analítica mesurable en tots els processos. Aporta informació climàtica, específicament la Petjada de carboni.
COD. Demanda Química d’Oxigen (COD, en sigles angleses). Una medició per la quantitat d’oxigen demandat per a la descomposició química total de les substàncies orgàniques a l’aigua.
Cradle to cradle, C2C. Concepte creat pel químic i enginyer de processos Michael Braungart i l’arquitecte William Mc Donnough, en el que es basa el llibre del mateix nom. C2C proposa una nova cultura industrial basada en l’ecologia industrial, l’arquitectura sostenible, l’ecodisseny i l’idea de residu igual a aliment. Un veritable canvi de paradigma en el que la producció imita el cicle tancat de la natura. C2C també és un sistema de certificació ambiental de productes d’àmbit internacional.
Cradle to gate. Aquest terme, relacionat amb la petjada ecològica a l’àmbit industrial, indica que, per mesurar la petjada d’una matèria prima, es pren com a referència el recorregut entre el punt d’extracció d’aquesta i el punt de recepció per part del comprador o processador. Gate to gate i Cradle to cradle.
CRC. Calcular, Reduir i Compensar seguint aquesta consecutivitat de prioritat i de complexitat. Es pot completar amb el CIRCO, és a dir Calcular o estimar, Informar, Reduir, Compensar i Optimitzar.
CSA. Programa per a la Certificació Forestal Sostenible de l’Associació de Normes Canadenques (CSA, en sigles angleses). Una norma avalada pel PEFC.
Destintatge.
DBO. BOD.
Dimensions del paper. El sistema internacional ISO 126, maig de 1975 estableix tres sèries de dimensions l’A, la B i la C. La B dedicada sobretot a cartells i treballs voluminosos, la C a sobre i l’A a treballs d’impremta i correspondència. L’A0, correspon a les mides alemanyes del DIN, que consisteix en un rectangle que conté un metre quadrat.
Sèrie A en mil·límetres
A0 841 x 1.189 = 1 m2
A1 594 x 841 = ½ m2
A2 420 x 594 = 1/4 m2
A3 297 x 420 = 1/8 m2
A4 210 x 297 = 1/16 m2
A5 148 x 210 = 1/32 m2
A6 105 x 148 = 1/64 m2
A7 74 x 105 = 1/128 m2
A8 52 x 74
A9 37 x 52
A10 26 x 37
Diòxid de carboni. El gas carboni és un compost binari format per carboni i oxigen. És un gas incolor, inodor i insípid, soluble en aigua. És present a l’atmosfera en un 0,03% en volum i un 0,0474 en pes; no obstant això, aquestes quantitats varien al llarg del dia. Les estadístiques sobre emissions s’expressen unes vegades en unitats de carboni i d’altres de diòxid de carboni. Una unitat de carboni equival a 3,667 de diòxid de carboni. A l’actualitat hi ha 387 part per milió de CO2. A principis de la revolució industrial, el 1750, hi havia 280 ppm. Es considera que 350 ppm és la quantitat que garanteix la seguretat ambiental del planeta.
Dipòsit legal. Registre administratiu que han de fer els impressors de tots els productes. Inicialment tenia com objectiu guardar exemplars de qualsevol imprès i identificar els seus responsables.
DQO. COD
Disseny gràfic ecològic. Aquella pràctica de disseny gràfic que prioritza la menor petjada ecològica possible del producte dissenyat. Implica dissenyar per tal de reduir el consum de recursos necessaris per una publicació en paper, ajustant-se als formats estàndards per tal d’evitar al màxim les menjues de paper, minimitzar l’ús de tinta, tot incorporant, a ser possible, un nou ús de la publicació un cop ha complert la seva funció principal.
Distintius ambientals. Conjunt de reclams que permeten reconèixer determinades particularitats d’un producte seriat, artesanal o industrial que té unes característiques específiques i distintives. Cal evitar no confondre un distintiu, la seva identificació gràfica i l’etiqueta, el conjunt d’informació que inclou un producte respecte al seu contingut i ús. Etiquetatge
Ecodisseny. Integració dels aspectes ambientals i econòmics en l’etapa de disseny d’un producte, per tal de reduir els impactes i els costos associats a totes les etapes del seu cicle de vida. L’Ecodisseny sostenible és la integració dels aspectes ambientals, econòmics i socials en l’etapa de disseny d’un producte, per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible.
Ecoedició. És una manera innovadora de gestionar les publicacions sota principis de sostenibilitat. Consisteix en incorporar en el procés d’edició criteris ambientals i ecosocials que minimitzin els impactes negatius derivats d’aquesta activitat, des del disseny fins a la distribució. Es tracta de tenir presents les matèries primeres empleades, el procés d’impressió, la gestió de l’estoc, l’embalatge utilitzat per a la distribució i la pròpia gestió de la distribució. L’ecoedició ha de garantir unes condicions laborals dignes a les persones que participen en les diferents parts del procés.
EMAS. Esquema de Maneig Ecològic Auditat (Eco-Management and Audit Scheme). Sistema voluntari de gestió ambiental europeu, el més avançat, basat en la regulació UE EMAS.
Estucat. Operació que consisteix en recobrir el paper amb una capa de salsa d’estuc per aportar-li uns acabats determinats.
Etiquetatge. l’etiqueta, el conjunt d’informació que inclou un producte respecte al seu contingut i ús. Cada tipologia de productes tenen unes normes particulars que inclouen les informacions obligatòries (per exemple pes net) i voluntàries (per exemple informació nutricional). Distintius
Externalitats. Són els efectes positius i negatius d’una activitat que causen les accions d’una empresa o agent econòmic a d’altres empreses o agents. En una anàlisi de cost- benefici cal comptar com a costos i beneficis socials i ambientals les externalitats positives o negatives.
Fibra. Element morfològic fonamental de les plantes superiors. La fibra de cel·lulosa és el material fibrós que queda després d’eliminar, per cocció i blanqueig, els components no fibrosos de la fusta i les plantes.
Fibra de recuperació/reciclada. Material fibrós que ha format part prèviament d’algun producte de paper o cartró.
Fibra verge. Fibra de cel·lulosa que no ha estat utilitzada prèviament en cap producte de paper o cartró.
FME. Moviment Forestal Europeu (FME, en sigles angleses). Aquest moviment format per les organitzacions ecologistes d’Europa va adoptar el 2 d’octubre del 2005 un document anomenat Una visió comuna per a transformar la indústria europea del paper amb la proposta de reduir radicalment el consum de paper, que aquest sigui fabricat per una indústria que depengui menys de la fibra verge dels arbres, maximitzi l’ús dels materials reciclats, respecti els drets territorials de la població local, ofereixi ocupació i tingui impactes socials que siguin beneficiosos, no tinguin conflictes i siguin justos. Que tot el paper d’Europa es fabriqui de fibres de fonts responsables i sostenibles utilitzant energia completament renovable, amb aigua que estigui igual de neta abans i després de la producció del paper i que no produeixi cap residu ni emissió.
Fòsfor. Element comú de nutrients vital per a totes les plantes i animals. El fòsfor pot ser agregat com a nutrient per millorar el procés de tractament d’aigües residuals. Les concentracions excessives de compostos de fòsfor a l’aigua poden augmentar l’activitat biològica mitjançant l’eutrofització.
FSC. Consell de Gestió Forestal (Forest Stewardship Council). Sistema internacional per a la certificació forestal amb el suport d’organitzacions ecologistes i socials.
Gate to gate. La mateixa idea indicada a Cradle to gate, però en aquest cas el recorregut és de porta del proveïdor a porta del comprador o processador.
GEH. Gasos amb Efecte d’Hivernacle. Terme col·lectiu que inclou el diòxid de carboni (CO2), l’òxid de nitrós (N2O), metà (CH4), carburs perfluorats i hidrofluorats (HFC) i hexafluorur de sofre (SF6).
Gramatge. És el pes que fa, en grams, un metre quadrat de qualsevol tipus de paper o cartró.
Impressió ecològica. Criteris de producció neta aplicats en el món de la impressió gràfica. Representa una major eficiència, optimització de l’ús de l’aigua, reducció de productes químics i en l’emissió components orgànics volàtils, així com una optimització en l’ús del paper.
Impressió sense aigua. Terme promogut per The Waterless Printing Association, associació americana creada el 1993 amb seu a Woodstock, Illinois. Aquesta associació independent i no lucrativa actua d’agent en l’àmbit internacional per promoure la impressió sense aigua. Aquest procés, aplicat a litografia offset, no requereix ni aigua ni solucions humectants. Es tracta d’un procés mecànic basat en la temperatura i que no usa alcohol isopropílic ni altres substàncies químiques similars. Entre les seves avantatges figuren: l’estalvi d’aigua, la reducció en emissió de contaminants orgànics volàtils (COV), la reducció de mengües de paper i un augment de productivitat. Més info: www.waterless.org
ISBN. El sistema internacional d’enumeració de llibres (International Standard Book Numbering, ISBN, en sigla anglesa) és un codi numèric internacional que els editors poden fer constar en els llibres i opuscles i que simplifica les operacions estadístiques i comercials entre llibreters i editors. El número és integrat en el codi de barres. Durant el règim franquista l’adscripció de l’ISBN al llibre era obligatòria mitjançant un decret llei, mentre que en altres estats i països era de tipus privat. L’ISBN té 13 xifres, que identifiquen l’Estat o país, l’editor, la col·lecció, l’autor i el títol.
ISO 14001. Norma global creada per sistemes corporatius de gestió ambiental per la International Organization for Standarization (ISO). D’altres certificats ISO tracten temes com la gestió de qualitat l’ISO 9001 o la OHSAS 18001 creada per a la gestió de la salut i la seguretat ocupacional.
Lignina. Compost polimèric format principalment per unitats de fenilpropà unides irregularment que actua com ciment en les estructures llenyoses de les plantes superiors.
Llibre. Un llibre (Etimologia: de llatí liber, libri, membrana, escorça d’arbre) és una obra impresa, manuscrita o pintada en una sèrie de fulls de paper, pergamí, vitel·la o altre material, units per un costat (és a dir, enquadernats) i protegits amb tapes, també anomenades cobertes.
Segons la definició de la Unesco, un llibre ha de tenir 49 o més pàgines (25 fulls o més). Des de cinc fins 48 pàgines seria un opuscle (des de tres fins 24 fulls). Des d’una fins quatre pàgines fulls solts (un o dos fulls).
També s’anomena llibre a una obra de gran extensió publicada en varius llibres, anomenats toms o volums. També s’anomena llibre a cada una de les parts d’una obra, malgrat que físicament es publiquen totes en un mateix volum.
A hores d’ara, però, aquesta definició no queda circumscrita al món imprès o dels suports físics, donada l’aparició i auge dels nous formats documentals i especialment de la World Wide Web. El llibre digital conegut com e-book està irrompent amb força cada vegada més gran en el món del llibre i a la pràctica professional bibliotecària y documental. A més, el llibre també pot trobar-se en formato àudio, anomenat audiollibre. Tret i resumit de Wikipedia.
Motxilla ecològica. Mesura la Intensitat de Material per Unitat de Servei (IMPS, en sigles angleses). És la suma de recursos naturals, materials sumats en l’Anàlisi del Cicle de Vida, la contaminació tòxica del sòl, les aigües i l’atmosfera, especialment, l’ús de materials i els residus generats.
Nitrogen. Element comú en el medi ambient en estat gasos; els compostos de nitrogen comprenen nutrients vitals per a totes les plantes i els animals. El nitrogen pot ser agregat com nutrient per a la millora d’aigües residuals. Les concentracions excessives de compostos de nitrogen a l’aigua poden augmentar l’activitat biològica com l’eutrofització.
Pasta. Mescla d’aigua i fibres de cel·lulosa triturades o refinades.
Pasta al sulfat. Pasta química obtinguda per cocció de les fibres verges en una dissolució que conté sosa càustica i sulfurs de sodi.
Pasta al sulfit. Pasta química obtinguda per cocció de les fibres verges en una dissolució bisulfítica (sulfit àcid).
Pasta kraft. Varietat de la pasta al sulfat d’elevada resistència mecànica.
Pasta mecànica. Pasta obtinguda mitjançant procediments totalment mecànics.
Pasta química. Pasta obtinguda a partir de les fibres verges mitjançant l’addicció de productes químics per eliminar la major part dels components no fibrosos.
Pasta recuperada/reciclada. Pasta obtinguda a partir de fibres de recuperació.
Pasta semiquímica. Pasta obtinguda a partir de fibres verges, generalment fusta en un tractament químic suau que elimina una part dels components no fibrosos, seguit d’un tractament mecànic per al desfibrat.
Pasta termomecànica. Pasta fabricada mitjançant la vaporització i desfibrat de les estelles de fusta a elevada temperatura i pressió en un posterior refinatge.
Pasta verge. Pasta obtinguda a partir de fibres verges.
Pasta verge blanquejada. Pasta que presenta un grau de blancor elevat a conseqüència d’un tractament químic de blanqueig.
PEFC. Programa de Certificació Forestal (Programme for the Endorsement of Forest Certification), sistema de certificació forestal de la indústria forestal i el paper així com d’algunes administracions. A Espanya formen part de PEFC la COSE (Confederació d’Organitzacions de Silvicultors a Espanya); ASPAPEL (Associacions Nacionals de Fabricants de Pastes, Paper y Cartró); CONFEMADERA (Confederació d’Empresaris de la Fusta); ANFTA (Associació Nacional de Fabricants de Taulers Aglomerats); ASAJA (Associació de Joves Agricultors); FEIM (Federació d’Empreses de la Fust) i la Xunta de Galicia.
Petjada hídrica. Estimació o càlcul de l’aigua utilitzada en un procés. Es distingeix entre aigua verda (la pluvial), agua blava (la emmagatzemada per distribuir-la), l’aigua grisa (la que després d’haver-la usat podria ser feta servir per d’altres funcions) i l’aigua negra. L’aigua virtual és la que va associada a un consum, com per exemple paper, i no és present.
Petjada ecològica. Suma de les petjades hídriques, energètiques, ambientals. També es diu petjada de la degradació ecològica, doncs mesura l’impacte ambiental negatiu o Motxilla ecològica.
Petjada energètica. S’estima en kWh és el consum d’energia procedeixi de energies renovables (Sol, vent, mini hidràulica…), combustibles fòssils (gas, petroli, carbó) o energia nuclear (urani).
Petjada de carboni. Estima l’impacte climàtic d’un producte o procés mesurat en CO2 equivalent, la suma d’emissions de diòxid de carboni i Gasos amb Efecte Hivernacle. L’impacte climàtic és part de l’impacte ambiental.
Petjada ambiental. Suma de la petjada hídrica, climàtica, energètica, de recursos utilitzats i malbaratats (residus). També és diu Motxilla ecològica, que mesura la Intensitat de Material per Unitat de Servei (IMPS). La contaminació tòxica i l’ús del sòl és mesura amb els residus i llur impacte.
Plantació. Les plantacions no són boscos. Els boscos naturals verges s’anomenen boscos primaris. Un dels problemes més greus és la procedència de les fibres i si les plantacions substitueixen o no els boscos naturals als països del Tercer Món, el segon o el primer. La fabricació de pasta de paper al món es fa a partir Boscos primaris (17%); Boscos secundaris (54%); Plantacions (29%).
REACH. L’1 de juny del 2007 va entrar en vigor el Reglament 1907/2006 sobre el registre, l’Avaluació, l’Autorització i la Restricció de substàncies i preparats químics (REACH, en sigles angleses). El procés es va iniciar l’any 2001 amb la publicació del Llibre Blanc sobre l’Estratègia per a la futura política en matèria i substàncies i preparats químics. Els principals elements del sistema REACH són un sistema de registre en el que tot fabricant i importador de substàncies químiques en quantitat superior a una tona a l’any ha de proporcionar una informació bàsica, un sistema d’avaluació per gestionar i prendre decisions a partir dels expedients presentats i un sistema d’autorització que limita la fabricació i la importació de les substàncies més perilloses.
RRR. Reduir, Reusar i Reciclar. Jerarquia de prioritats en la gestió de residus. El seu origen és l’expressió anglesa de les prioritats de l’educació bàsica: Read, wRite and aRithmetic, on dues de les tres no comencen en R!
RRRRRR. Repensar, Reduir, Reemplaçar, Reciclar, Reutilizar, Reparar.
Suports. El Programa de les Nacions unides per al Medi Ambient (PNUMA) ha popularitzat les sis r per incorporar-les al procés de disseny.
SFI. Iniciativa per a la Forestació Sostenible (Sustainable Forestry Iniciative). Programa de certificació de boscos nord americans avalada pel PEFC.
Suports. El llenguatge electrònic ha popularitzat el concepte de suport per identificar sota quin suport es du a terme la comunicació. Si és paper, si és electrònic o químic (fotografia).
Traçabilitat. Sistema utilitzat per traçar el recorregut total de la fusta, des de el bosc o la plantació fins on es converteix en paper a la venda.
Transició justa. Mecanismes de provisió de recursos de precaució i compensació per evitar que els processos de canvi i transformació productiva deixin sense protecció als més febles. És un concepte sindical que també s’ha estès als incentius, ajuts i fiscalitat per a dur a terme el principi de Qui contamina paga i qui descontamina cobra.
WRM. Moviment Mundial per els Boscos Tropicals (World Rainforest Movement, WRM en sigles angleses) és la coordinació d’associacions especialment crítiques amb les plantacions papereres.
