Digitalitzar és democratitzar?
Digitalitzar és democratitzar? El cas dels llibres
Un llibre de Robert Darnton.
Editorial Arcadia. Barcelona, 2010. ISBN 978-84-937025-7-1. 11,80 euros. 96 pàgines
«Sí, hem de digitalitzar. Però encara hi ha una cosa més important: hem de democratitzar. Hem d’obrir l’accés al nostre patrimoni cultural. Com? Reescrivint les regles del joc, subordinant els interessos privats al bé públic, i inspirant-nos en els primers temps de la república per crear una República Digital del Saber» Robert Darnton
El Director de la Biblioteca de la Universitat de Harvard publica un llibret amb tres breus assaigs on reflexiona sobre la digitalització dels llibres. Al seu parer, digitalitzar és important i necessari, però és encara més important i necessari democratitzar. La seva proposta, una República Digital del Saber, acaba sent una defensa de les biblioteques físiques i, de retruc ,del llibre imprès, com a garants de l’accés al coneixement.
Tot i ser crític amb la posada en pràctica de la il·lustració (només servia per a una minoria privilegiada), Darnton recorre a dos dels seus arguments principals pel que fa al coneixement: l’obertura en general, i l’accés obert en particular. «De franc per a tothom», diu al damunt de la Biblioteca Pública de Boston.
Partint d’una reflexió sobre els Drets d’Autoria, l’autor es pregunta què preval, el benefici o el bé públic? I d’aquí passa a la pregunta de per què si una biblioteca és d’accés gratuït, un fons digitalitzat, ha de ser per pagament. La resposta, és senzilla, darrera hi ha Google, una empresa amb vocació monopolista.
Google ha signat un acord amb cinc grans biblioteques de recerca per a digitalitzar els seus fons, però això planteja 8 dubtes que l’autor repassa pacientment. El primer és que encara que així ho hagi manifestat, Google no digitalitzarà tots els llibres, ni d’Estats Units ni del món, què passarà amb els altres? El segon és que les 5 biblioteques signants de l’acord, no contenen tots els llibres editats als Estats Units. El tercer és la disputa, actual i vigent sobre els Drets d’Autor. El quart és l’obsolescència inherent als mitjans electrònics. El cinquè és el convenciment d’errors en la tasca de Google. El sisè és la manca de garantia en el suport de conservació de la informació. Diu l’autor que «el millor sistema de preservació que s’ha inventat mai és el llibre premodern de tota la vida». El setè dubte és la manca de criteri bibliogràfic en el procés de digitalització. Tindran en compte els varies edicions, la varietat en les traduccions. Diu l’autor que Google no disposa de cap persona experta en bibliografia en plantilla. I finalment, potser l’argument més romàntic és l’estètica del llibre com a objecte, però també el valor acadèmic que pot tenir el mateix objecte/llibre utilitzat per diverses persones.
Robert Darnton defensa de l’accés públic, amb la col·laboració i la participació de Google, així com d’altres empreses a les qui reconeix la seva capacitat professional, però amb un control estatal que vetlli per aquest accés.
